Història

Tot i que s’han trobat restes d’un jaciment ibèric, la primera notícia documentada de Talamanca és de l’any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d’unes terres i cases en el terme del castell de Talamanca, punt central, juntament amb l’església de Santa Maria, al voltant del qual s’instal·laren camperols que buscaven la protecció militar i espiritual d’aquests edificis. L’església és esmentada per primer cop l’any 1038. L’espai existent entre aquests dos edificis constituí, sens dubte, el primer nucli habitat de Talamanca.

A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga present al llarg de tota l’edat mitjana i que s’inicià amb Bernat de Talamanca i la seva esposa Dolça. Aquesta família, amos i senyors del terme durant segles, establiren relacions amb altres nobles de la zona, amb els quals també, en ocasions, s’enfrontaren. Així succeí amb Guillem de Calders, personatge amb qui tingué disputes violentes Berenguer de Talamanca, del qual encara en podem admirar el sarcòfag a l’interior de l’església de Santa Maria. Finalment, i degut als problemes financers de la família Calders, els Talamanca se’n quedaren bona part del patrimoni, entre d’altres el castell de Calders.

Amb la crisi del feudalisme, a mitjan segle XIV, i els estralls causats per les diferents epidèmies de pesta negra, comença la decadència dels Talamanca. Després d’emparentar-se amb diferents famílies nobles de Catalunya, finalment, al segle XVIII, el castell i el títol passà a mans dels marquesos de Castellbell.

És destacable l’episodi ocorregut els dies 13 i 14 d’agost de 1714 i conegut com a Batalla de Talamanca, en el marc de la Guerra de Successió. Aquesta batalla constituí la darrera victòria de l’exèrcit català, dirigit pel Marquès del Poal, davant de les tropes borbòniques, poques setmanes abans de les capitulacions de Barcelona i Cardona.