Ermita de Santa Magdalena

Santa Magdalena és una ermita del romànic tardà, construïda a la primera meitat del segle XIII amb un estil humil que segueix el pla tradicional d’una nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant, amb murs llisos i sense ornamentació. Al sostre de l’absis hi ha una pintura al fresc que representa la volta celeste.

Al llarg dels anys l’edifici fou ampliat, reestructurat i transformat, però a principis de segle XX estava completament en ruïnes, cosa per la qual s’ha portat a terme un ampli projecte de restauració que ha consistit a rehabilitar tota l’ermita d’acord amb l’estructura i parets existents, a més d’adequar l’entorn i l’accés.

ENERGIA TEL·LÚRICA

Una de les peculiaritats més singulars i potents d’aquesta ermita és que està situada en un punt energètic d’una gran intensitat. De fet just a sota l’absis hi ha un punt de confluència de tota la força tel·lúrica de la vall, on es poden experimentar i sentir amb una gran potencia les emanacions de la terra, fins al punt que, en algun moment, ens poden fer arribar a balancejar.

ENTRE LA LLEGENDA I LA REALITAT

Diu la llegenda, que Santa Magdalena, en el seu periple fins al Sud de França, va estar un temps en aquesta ermita, i d’aquí ve la seva consagració a la santa. Però la llegenda no es queda aquí, ja que també s’explica que un brot de pesta negra que hi va haver al segle XVI no va arribar al poble de Talamanca i es va parar just al voltant de l’ermita. Per això des d’aleshores i fins a principis de segle XX, l’ermita va acollir un tradicional aplec de donació de gràcies que aplegava desenes de persones.

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE TALAMANCA

En aquest espai es pot conèixer amb profunditat l’ermita de Santa Magdalena, però també Talamanca, el seu entorn i la seva història en tots els seus sentits. S’explica la importància de Talamanca com a porta nord d’entrada al parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, però també com a porta d’entrada a la Batalla de Talamanca, la darrera victòria catalana de la guerra de Successió.

De la mateixa manera, al centre hi ha informació de l’arquitectura tradicional rural en pedra seca tan singular de la comarca del Bages. Hi destaquen elements com les tines i les barraques de pedra seca que es construïen durant el segle XVIII i XIX a les Valls del Montcau, durant l’auge de la vinya al Bages que es va convertir en el proveïdor de vi de tota la Catalunya pirinenca i la conca de l'Ebre.